Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels
prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen
de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de
cara,
quin llarg camí d'angoixa i de
silencis.
I som on som; més val saber-ho i
dir-ho
i assentar els peus en terra i
proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i
renúncies
en què els sorolls ofeguen les
paraules
i amb molts miralls mig estrafem la
vida.
De res no ens val l'enyor o la
complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per
corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai
d'història
concreta que ens pertoca, i un
minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho
escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és
possible.
MIQUEL MARTÍ I POL
