Desolació
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hara de la sesta;
més branques, una a una, va rompre la tempesta,
i el llamp, fins a la terra, ma soca mig partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí,
obert i sens estranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya;com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava,
i sent brotar les fulles, i sent pujar la saba,
i m'aida a esparar l'hora de caure, un sol conhort
cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sense mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.
JOAN ALCOVER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada