dijous, 27 d’octubre del 2011

Poema Quietud

Quietud
 Ombra de pinar dorment, 
amb sol filtart de migdia.
-No corre un alè de vent, 
que també s'ensopiria.-

De sobte, amb lleu frissament, 
una branca s'estremia...
Era un aucell que hi venia?
era el sospir d'un absent?


M. ANTÒNIA SALVÀ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada